L'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels grans reptes econòmics i socials d'Espanya. El creixement de les llars, la concentració de població en determinades zones i una oferta d'habitatge nou que no avança al mateix ritme que les necessitats existents han contribuït a agreujar el problema.
Diferents estimacions situen el dèficit d'habitatge a Espanya entorn del milió d'unitats necessàries, una xifra que reflecteix la dimensió del desequilibri entre oferta i demanda. En aquest context, augmentar el ritme de construcció de nous habitatges s'ha convertit en una de les prioritats del sector.
Però en quins territoris s'està construint més? Quines comunitats autònomes concentren actualment una major activitat residencial? Les dades d'habitatges iniciats i acabats durant 2025 permeten dibuixar una radiografia recent de la construcció d'habitatge a Espanya.
ANDALUSIA, MADRID I CATALUNYA LIDEREN LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGE
Segons les dades de 2025 del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, Espanya va registrar 137.330 habitatges iniciats durant l'any. Andalusia va encapçalar la classificació, amb 30.219 nous habitatges, seguida de la Comunitat de Madrid, amb 20.601, i Catalunya, amb 17.010. la Comunitat Valenciana va ocupar la quarta posició, amb 16.093 habitatges iniciats. A una certa distància apareixen Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Galícia.
Aquestes quatre primeres comunitats —Andalusia, Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana— van concentrar aproximadament el 61% de tots els habitatges iniciats a Espanya durant 2025.
Rànquing de comunitats autònomes per nombre d'habitatges iniciats en 2025:
MÉS POBLACIÓ I MÉS LLARS: UN REPTE QUE CONTINUARÀ CREIXENT
Les perspectives demogràfiques apunten al fet que la pressió sobre el mercat residencial podria mantenir-se durant els pròxims anys. Segons les últimes projeccions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Espanya podria superar els 53,8 milions d'habitants en 2041, la qual cosa suposaria guanyar més de 4,25 milions de persones respecte a 2026.
Però hi ha un altre indicador especialment significatiu: el nombre de llars. L'INE estima que augmentaran en més de 2,18 milions durant aquest mateix període, un creixement del 11,1%. Aquesta evolució respon, entre altres factors, a la reducció progressiva de la grandària mitjana de les llars, que passaria de 2,49 a 2,43 persones.
Aquestes previsions dibuixen un escenari en el qual la necessitat d'habitatge continuarà augmentant. Per tant, el desafiament no consisteix únicament a respondre al dèficit residencial acumulat, sinó també a anticipar-se a una demanda que continuarà evolucionant en funció del creixement de la població i dels canvis en la composició de les llars.
Les projeccions de l'INE també mostren diferències territorials. En creixement relatiu de població, destaquen la Comunitat Valenciana (+16,4%), Illes Balears (+16,2%) i Madrid (+14,4%). En augment del nombre de llars, sobresurten Múrcia (+20,7%), Comunitat Valenciana (+16%) i Illes Balears (+14,7%).
QUANTS HABITATGES S'ACABEN REALMENT?
Iniciar una promoció residencial no significa que els habitatges estiguin disponibles immediatament. Entre el començament de les obres i la finalització de l'edifici transcorre un període de temps en el qual intervenen diferents fases d'execució, tràmits i processos tècnics.
Per això, a més d'observar els habitatges iniciats, resulta interessant analitzar quantes es van acabar durant el mateix exercici.
En 2025 es van comptabilitzar 93.650 habitatges acabats a Espanya, enfront de les 137.330 iniciades. Andalusia va tornar a situar-se en primera posició, amb 19.898 habitatges finalitzats, seguida de Madrid, amb 17.298, i Catalunya, amb 14.739.
La classificació presenta algunes diferències respecte a la d'habitatges iniciats. Per exemple, el País Basc aconsegueix la cinquena posició en habitatges acabats, mentre que Canàries se situa en aquest lloc en la classificació de noves promocions iniciades.
Rànquing de comunitats autònomes per nombre d'habitatges acabats en 2025:
UN RITME DE CONSTRUCCIÓ QUE ENCARA HA D'AUGMENTAR
La diferència entre habitatges iniciats i acabats posa de manifest el volum d'activitat que registra actualment el sector residencial. En 2025 es van iniciar 137.330 habitatges i es van acabar 93.650.
Encara que totes dues xifres corresponen a indicadors distints i no representen necessàriament les mateixes promocions, permeten observar que el volum de nous habitatges que comença el seu desenvolupament és superior al que aconsegueix la seva finalització durant el mateix any.
El context de necessitat residencial exigeix mantenir i incrementar l'activitat constructora. Per a això, a més d'impulsar noves promocions, resulta fonamental disposar de sòl adequat, agilitzar els processos administratius, comptar amb professionals qualificats i afavorir solucions constructives que permetin executar edificis amb garanties de qualitat i eficiència.
CONSTRUIR MÉS, PERÒ TAMBÉ AMB QUALITAT I GARANTIES
El repte de l'habitatge no consisteix únicament a augmentar el nombre d'edificis construïts. També és necessari respondre a les exigències actuals d'habitabilitat, confort, eficiència energètica, aïllament acústic, seguretat i durabilitat.
En aquest escenari, els materials i sistemes constructius tenen un paper fonamental. Les solucions ceràmiques continuen aportant prestacions contrastades i una llarga trajectòria en el sector de l'edificació, contribuint a construir habitatges preparats per a respondre a les necessitats de les persones i a les exigències tècniques actuals.
L'evolució de la construcció residencial a Espanya obre, per tant, un escenari d'activitat i oportunitats per a tot el sector. Un creixement que haurà d'anar acompanyat de planificació, capacitat productiva i una aposta constant per la qualitat constructiva.
Diferents estimacions situen el dèficit d'habitatge a Espanya entorn del milió d'unitats necessàries, una xifra que reflecteix la dimensió del desequilibri entre oferta i demanda. En aquest context, augmentar el ritme de construcció de nous habitatges s'ha convertit en una de les prioritats del sector.
Però en quins territoris s'està construint més? Quines comunitats autònomes concentren actualment una major activitat residencial? Les dades d'habitatges iniciats i acabats durant 2025 permeten dibuixar una radiografia recent de la construcció d'habitatge a Espanya.
ANDALUSIA, MADRID I CATALUNYA LIDEREN LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGE
Segons les dades de 2025 del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, Espanya va registrar 137.330 habitatges iniciats durant l'any. Andalusia va encapçalar la classificació, amb 30.219 nous habitatges, seguida de la Comunitat de Madrid, amb 20.601, i Catalunya, amb 17.010. la Comunitat Valenciana va ocupar la quarta posició, amb 16.093 habitatges iniciats. A una certa distància apareixen Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Galícia.
Aquestes quatre primeres comunitats —Andalusia, Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana— van concentrar aproximadament el 61% de tots els habitatges iniciats a Espanya durant 2025.
Rànquing de comunitats autònomes per nombre d'habitatges iniciats en 2025:
| Comunitat autònoma | Habitatges iniciats |
| Andalusia | 30.219 |
| Comunitat de Madrid | 20.601 |
| Catalunya | 17.010 |
| Comunitat Valenciana | 16.093 |
| Castella-La Manxa | 7.523 |
| Castella i Lleó | 6.594 |
| Galícia | 5.379 |
| Canàries | 5.045 |
| País Vasc | 4.441 |
| Aragó | 4.436 |
| Regió de Múrcia | 4.308 |
| Illes Balears | 4.303 |
| Astúries | 3.130 |
| Extremadura | 2.745 |
| Navarra | 2.395 |
| Cantàbria | 1.538 |
| La Rioja | 1.413 |
Dades provisionals de 2025. No s'inclouen les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
MÉS POBLACIÓ I MÉS LLARS: UN REPTE QUE CONTINUARÀ CREIXENT
Les perspectives demogràfiques apunten al fet que la pressió sobre el mercat residencial podria mantenir-se durant els pròxims anys. Segons les últimes projeccions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Espanya podria superar els 53,8 milions d'habitants en 2041, la qual cosa suposaria guanyar més de 4,25 milions de persones respecte a 2026.
Però hi ha un altre indicador especialment significatiu: el nombre de llars. L'INE estima que augmentaran en més de 2,18 milions durant aquest mateix període, un creixement del 11,1%. Aquesta evolució respon, entre altres factors, a la reducció progressiva de la grandària mitjana de les llars, que passaria de 2,49 a 2,43 persones.
Aquestes previsions dibuixen un escenari en el qual la necessitat d'habitatge continuarà augmentant. Per tant, el desafiament no consisteix únicament a respondre al dèficit residencial acumulat, sinó també a anticipar-se a una demanda que continuarà evolucionant en funció del creixement de la població i dels canvis en la composició de les llars.
QUANTS HABITATGES S'ACABEN REALMENT?
Iniciar una promoció residencial no significa que els habitatges estiguin disponibles immediatament. Entre el començament de les obres i la finalització de l'edifici transcorre un període de temps en el qual intervenen diferents fases d'execució, tràmits i processos tècnics.
Per això, a més d'observar els habitatges iniciats, resulta interessant analitzar quantes es van acabar durant el mateix exercici.
En 2025 es van comptabilitzar 93.650 habitatges acabats a Espanya, enfront de les 137.330 iniciades. Andalusia va tornar a situar-se en primera posició, amb 19.898 habitatges finalitzats, seguida de Madrid, amb 17.298, i Catalunya, amb 14.739.
La classificació presenta algunes diferències respecte a la d'habitatges iniciats. Per exemple, el País Basc aconsegueix la cinquena posició en habitatges acabats, mentre que Canàries se situa en aquest lloc en la classificació de noves promocions iniciades.
Rànquing de comunitats autònomes per nombre d'habitatges acabats en 2025:
| Comunitat autònoma | Habitatges finalitzats |
| Andalusia | 19.898 |
| Comunitat de Madrid | 17.298 |
| Catalunya | 14.739 |
| Comunitat Valenciana | 8.866 |
| País Vasc | 4.237 |
| Castella y Lleó | 4.086 |
| Castella-La Manxa | 3.872 |
| Canàries | 3.152 |
| Regió de Múrcia | 2.969 |
| Illes Balears | 2.569 |
| Aragó | 2.482 |
| Galícia | 2.455 |
| Navarra | 2.023 |
| Astúries | 1.748 |
| Extremadura | 1.501 |
| Cantàbria | 1.273 |
| La Rioja | 466 |
Dades provisionals de 2025. No s'inclouen les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
UN RITME DE CONSTRUCCIÓ QUE ENCARA HA D'AUGMENTAR
La diferència entre habitatges iniciats i acabats posa de manifest el volum d'activitat que registra actualment el sector residencial. En 2025 es van iniciar 137.330 habitatges i es van acabar 93.650.
Encara que totes dues xifres corresponen a indicadors distints i no representen necessàriament les mateixes promocions, permeten observar que el volum de nous habitatges que comença el seu desenvolupament és superior al que aconsegueix la seva finalització durant el mateix any.
El context de necessitat residencial exigeix mantenir i incrementar l'activitat constructora. Per a això, a més d'impulsar noves promocions, resulta fonamental disposar de sòl adequat, agilitzar els processos administratius, comptar amb professionals qualificats i afavorir solucions constructives que permetin executar edificis amb garanties de qualitat i eficiència.
CONSTRUIR MÉS, PERÒ TAMBÉ AMB QUALITAT I GARANTIES
El repte de l'habitatge no consisteix únicament a augmentar el nombre d'edificis construïts. També és necessari respondre a les exigències actuals d'habitabilitat, confort, eficiència energètica, aïllament acústic, seguretat i durabilitat.
En aquest escenari, els materials i sistemes constructius tenen un paper fonamental. Les solucions ceràmiques continuen aportant prestacions contrastades i una llarga trajectòria en el sector de l'edificació, contribuint a construir habitatges preparats per a respondre a les necessitats de les persones i a les exigències tècniques actuals.
L'evolució de la construcció residencial a Espanya obre, per tant, un escenari d'activitat i oportunitats per a tot el sector. Un creixement que haurà d'anar acompanyat de planificació, capacitat productiva i una aposta constant per la qualitat constructiva.